Ara fa quasi un any que començàvem a tenir els nostres primers contactes...la inquietud de fer teatre va despertar en nosaltres una mena d'energia, d'il·lusió, de força que ens ha fet caminar plegats durant aquests dotze mesos.
Recordo la nostra primera trobada, a aquella cafeteria, un dia de fred, molt fred...encara puc sentir els nervis al meu estòmac... "a veure què en sortirà d'aquesta primera trobada... ens entendrem?"
Jo jugava amb desaventatge, ja que no coneixa a un dels possibles caràcters, però noi! quina bona harmonia!...de seguida vaig veure que parlàvem el mateix idioma.
De cop i volta (i s'ha anat repetint al llarg d'aquest any) hi havia unes persones que entenien les meves inquietuds, que entenien el teatre de la mateixa manera que jo, que somiàven el mateix somni que jo i que hi tenien el matieix compromís! Què més podia demanar?
Ara vull donar-vos les gràcies. Nomès això. Maria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada